Per la cultura popular, som-hi!

El nou espot del Departament de Cultura de la Generalitat m'agrada. Mostra una visió de la cultura popular i tradicional en la que crec: som gent participativa i dinàmica, oberts a tothom vingui d'on vingui, i defensem les tradicions i la seva pràctica. Visca!

Primer pas cap a la Vegueria Penedès

La gent del Penedès podem estar contents, i molt, ja que se'ns ha donat la notícia més important que ha rebut el nostre territori en molts anys. Els tràmits avancen en favor de la constitució d'una Vegueria pròpia per les nostres comarques. Això ha estat gràcies a l'admissió a tràmit de la proposició de llei que va presentar CiU i PP el passat 16 de desembre al Ple del Parlament de Catalunya. Però l'èxit no és per aquests dos partits, com alguns diaris comarcals han volgut mostrar, sinó que ha estat gràcies a l'esforç de la majoria de partits de l'arc parlamentari. En concret el que es va aprovar és incloure l'àmbit funcional i de planificació del Penedès en el Pla Territorial de Catalunya, és a dir, reconèixer el Penedès com una regió més de l'organització territorial del nostre país.
Esquerra hi ha jugat un paper de partit visagra, poc agraït, com sempre. Gràcies al nostre compromís inequívoc en favor de la Vegueria Penedès s'ha pogut retirar l'esmena a la totalitat que presentà el grup parlamentari del PSC, i aprovar aquest primer tràmit amb els vots dels partits del Govern i de CiU i PP. El compromís del nostre partit amb el territori del Penedès ha quedat ben clar. El reconeixement de les Vegueries vindrà més endavant, segurament de cara a la propera legislatura, tot es veurà.

Podeu veure el vídeo del debat al següent enllaç.

La Dignitat del Penedès

Les publicacions DIARI DE VILANOVA, DIARI DEL BAIX PENEDÈS, EL 3 DE VUIT, L’ECO DE SITGES, L’EXTRA, LA VEU DE L’ANOIA i LA FURA, han pres la iniciativa de publicar aquest editorial conjunt, ara que es compleix el segon aniversari de l’aprovació de la creació de l‘àmbit de planificació del Penedès, avui encara no vigent, i fent-nos ressò de la preocupació del territori pel seu futur.

El Penedès és una unitat històrica i territorial de la qual formen part la majoria de viles i ciutats integrades en les actuals comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Aquesta realitat es manté avui vigent, forma part de la seva identitat i és un actiu de futur. El Penedès vol gaudir de ple reconeixement en tot allò que afecti l’ordenació territorial de Catalunya esdevenint àmbit de planificació, vegueria i circumscripció pròpia si hi ha una nova llei electoral.

Durant els cinc anys de la llarga marxa de la campanya de la Plataforma per una Vegueria pròpia, la resposta de la societat ha estat notable i molt participativa. S’ha comptat amb l’adhesió de ciutadans individuals, entitats, associacions i d’empreses. Hi han donat el seu suport 63 dels 73 ajuntaments possibles, que representen el 90% de la població, així com els quatre consells comarcals. S’ha comptat també amb l’adhesió formal dels partits ERC, UDC, CDC, amb el suport del PP, Ciutadans i ICV, d’un bon nombre d’electes locals del PSC, així com de l’organització i dels membres de la CUP, de la FIC i de candidatures independents. Tot això ha cristal·litzat, en l’àmbit polític, en dos acords parlamentaris (2006 i 2007) que encomanaven al Govern la creació de l’Àmbit, com a pas previ a l’organització territorial definitiva. Els mitjans de comunicació del Penedès hem anat seguint aquest moviment, n’hem informat i l’hem considerat una reivindicació justa i legítima del territori. El terme “vegueria” ja forma part avui del vocabulari penedesenc.
Malgrat aquest sentiment majoritari, al Penedès se li nega la possibilitat de ser. El desplegament dels Plans Territorial Parcials impulsats pel Govern han anat confirmant, de fet, l’esquarterament del territori. L’Anoia s’adscriu a la Catalunya Central, tot i el rebuig institucional i popular de formar-ne part; el Pla Territorial de l’Àrea Metropolitana, que afecta l’Alt Penedès i el Garraf, ignora el Pla Director de l’Alt Penedès, consensuat per tots els grups polítics, planifica el territori atenent la veu i les necessitats de la metròpoli, el malmet i el desfigura. Per al Baix Penedès, situat en l’àmbit del Camp de Tarragona, la situació no és gaire més falaguera. No s’han escoltat les al·legacions que exigeixen canvis i el previ reconeixement de l’Àmbit, amb les quatre comarques unides. El calendari previst n’allarga la creació, aprovada el 5.12.07, fins més enllà del desembre de 2010, a la següent legislatura, quan el Penedès ja tindrà corroborada per la via pràctica la seva desmembració amb tres plans que no han tingut en compte la voluntat expressada per institucions i ciutadania.

Per tot plegat, volem fer extensiu al nostre Penedès, part viva de Catalunya, el mateix clam per la dignitat del territori en el context d’un país que té l’Estatut ajornat i amenaçat. El sentiment de pertinença ens porta, amb aquesta declaració, a donar suport a qualsevol iniciativa, incloses les proposicions de llei presentades al ple del Parlament, que permeti que el Penedès, dins el concert democràtic de Catalunya, tingui reconeguda d’una vegada, i dins l’actual legislatura, l’entitat que li atorguen clarament la voluntat democràtica i els acords parlamentaris, una entitat que en cap cas ha de suposar, contràriament al que des d’alguns sectors es vol fer creure, una disminució dels recursos públics destinats als ciutadans i ciutadanes d’aquest territori.

Violència de gènere al Vendrell: no callarem!

El passat dimecres 25 de novembre se celebrava el dia internacional contra la violència de gènere. Avui dia moltes dones es veuen amenaçades o violentades per les seves parelles o persones properes, principalment perquè no són capaces de respectar-les. Aquesta és una realitat ben present a la nostra societat, una xacra social, que pateixen les dones i en què cal que es comuniqui l'existència d'aquests fets sempre que es pugui, i des de tots els canals possibles. A la nostra comarca aquesta setmana hem vist com sortia als mitjans un cas de violència masclista.
La notícia ve de l'Ajuntament del Vendrell, en què l'alcalde Benet Jané ha optat per mantenir en el seu càrrec un interventor que l'any 2005 va abusar sexualment d'una becària que treballava al consistori, i que ha estat condemnat a pagar una indemnització i una multa per un delicte d'assetjament sexual. La sentència judicial condemna l'interventor de l'Ajuntament del Vendrell, Fernando Hinojo, per uns fets que van ocórrer l'any 2005, i en què en aquell moment el consistori socialista (amb l'alcaldessa Helena Arribas al capdavant) va destituir aquesta persona del seu càrrec. Posteriorment, quan van entrar al govern els convergents l'any 2007 l'alcalde Benet Jané va reincorporar l'interventor, suposadament per qüestions polítiques. Tot i la sentència que ha estat publicada el 2009, l'alcalde ha reiterat que no destituirà l'interventor perquè "la sentència no l’inhabilita per fer la seva tasca" i ha remarcat la seva "professionalitat". Penso que és d'una greu pobresa política que un alcalde no actui amb responsabilitat i ètica davant fets tan greus com aquest, com a mínim per respecte als drets de les dones i als drets fonamentals reconeguts a la nostra societat. L'exemple que s'està donant des d'aquest govern municipal no és el més adequat, al meu mode de veure.

Participació i decisió popular: 13-D, jornada sense precedents

El 13 de desembre pot marcar una fita a la història de la democràcia catalana. Les consultes populars que es faran a 161 municipis catalans (podran votar 707.397 persones, a partir de 16 anys) estan sent un moviment ciutadà portat des de baix, mitjançant l'anomenada democràcia participativa (tot i que la nostra consulta no és vinculant, tot arribarà...). Les consultes que s'estan organitzant arreu del país no són com les que ja contempla el dret local (en què es permet als Ajuntaments consultar al veïnat en aquelles qüestions que siguin competència municipal), sinó que l'organització de les consultes independentistes prové en bona part de les bases socials. I ens n'hem de felicitar, perquè això ens indica que tenim un bon teixit social. La societat civil (sobretot associacions i partits polítics) s'està organitzant d'una forma sense precedents a la nostra història democràtica, per tal de consultar a la ciutadania sobre si "està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea".
Al marge de si s'opta pel sí o pel no (jo faré campanya pel sí), el més important és que surti a votar el màxim de gent possible i d'això en surti un reforçament de la nostra cultura política. El desitjable per a molts seria que com a poble en surti reforçada la nostra voluntat d'emancipació nacional.
La Coordinadora per la Consulta sobre la Independència és qui promou la participació i l'organització a nivell local de consultes populars, i també vetlla per què a tots els municipis es desenvolupi d'una forma semblant, i ja s'estan organitzant altres dates clau per fer la consulta.
Al Penedès es podrà votar en aquesta primera tongada als municipis de l'Arboç (4374 votants), a Vilafranca del Penedès (31.129 votants), a Vilanova i la Geltrú (54.322 votants) i Sant Sadurní d'Anoia (9.742 votants). A Vilafranca el dijous 3 de desembre es farà l'acte central de la consulta, en què hi assistiran personatges tan coneguts com Toni Albà, Montserrat Carulla, Vicent Sanchís, Joan Reig, entre altres.

Algunes propostes per regenerar la política

La setmana passada vaig anar al Teatre Goya de Barcelona a veure l'obra "Un marit ideal", en què es posa en escena el cas de la corrupció en la política. Aquesta obra mestra d'Oscar Wilde ens mostra la imperfecció de la condició humana vista des de l'àmbit públic, i va a to amb l'actualitat política que estem vivint, i que està arribant a uns extrems realment alarmants. S'han destapat molts casos de corrupció política: cas Gürtel, Millet, Pretòria, Cubelles, Cunit, etc, amb la conseqüènia directa que la indignació social és present a moltes converses, debats públics, enquestes, i en el fons, a l'opinió pública.

Hi ha persones que creiem en la pràctica política com un servei a la ciutadania, en la cerca del màxim benefici comú, per mitjà d'una gestió pública eficient. Els mitjans de comunicació han carregat sobre la classe política corrupta, però també part de responsabilitat ha recaigut en la classe empresarial, que ha malversat diners extorsionant la classe política. No oblidem que a petita escala municipal aquesta cultura del clientelisme i les corruptel·les també hi és. Aquests valors estan instal·lats en molts estrats socials, no només el polític, i és una de les característiques de la "cultura pública" espanyola, segons han destacat nombrosos autors de ciència política.

Per tal de poder controlar d'alguna forma aquestes pràctiques, cal que les organitzacions polítiques facin una revisió interna de la seva estructura i recursos, però també ho han de fer les administracions públiques, revisant el seu "disseny institucional".

Cal que els partits posin més mitjans per detectar casos de càrrecs electes que utilitzen el seu lloc de forma fraudulenta. Per exemple, com pot ser que polítics com Bertomeu Muñoz arribéssin a encapçalar la llista d'un dels municipis més poblats del país? La corrupció política no només s'ha d'erradicar als tribunals, sinó que cal un procés reflexiu en el sí dels partits. Aquests han de reorganitzar bona part de les seves estructures, per tal que es puguin controlar aquestes situacions. Amb això, els partits podran tornar a ser eines al servei de la societat i fomentar valors com ara la responsabilitat social. Algunes formes d'aconseguir-ho serien 1) establir mecanismes més transparents d'elecció de candidats a llistes electorals, 2) un ferm control intern dels càrrecs polítics que utilitzen el poder pel benefici individual (o derivat), i així expulsar de les llistes aquells que no fan bona pràctica política. El que plantejo és teoria, i a la pràctica és una tasca d'allò més complicada, però caldrà veure com evoluciona el canvi polític.

Però no només cal renovar les estructures dels partits, sinó també el disseny institucional de les administracions. Per exemple, a Catalunya trobem casos des del meu punt de vista amb un control polític nefast, com els Consells Comarcals i les Diputacions Provincials. Això és així, bàsicament, perquè s'escullen de forma indirecta, és a dir, no hi ha un control electoral directe d'aquestes institucions, per tant, no reten comptes directes a la ciutadania. Pel que fa a les Diputacions, estan en procés de desaparició i de transició a Vegueries, per tant, caldria reformular el sistema d'elecció dels membres dels Consells Comarcals i de les futures Vegueries. Aquesta nova institució hauria de ser escollida directament per la ciutadania, ja que gestionarà bona part de recursos locals -amb l'ajuda dels Consells Comarcals-, i cal que no es reprodueixin les pràctiques poc democràtiques que observem a les Diputacions (partits que es perpetuen en el poder -la Diputació de Barcelona fa algunes dècades que està governada pel mateix partit, i la de Tarragona també-, generant un entramat de favors, amiguismes i xarxes clientelars). També trobem en molts Ajuntaments catalans una manca de renovació política i de càrrecs electes.

La societat catalana no pot continuar en aquesta línia de descrèdit a les institucions polítiques, i entre tots els agents socials i polítics s'ha de donar resposta.

Em faig amb la proposta que ha fet el meu partit, ERC, de crear la "Sindicatura Electoral", que seria l'òrgan que vetllaria pel compliment del finançamernt dels partits i fiscalitzaria el finançament de les campanyes electorals d'aquests. Segons ha afirmat el president del meu partit, Joan Puigcercós, els partits polítics estan ben finançats si es gestionen bé, i "estem en un moment que val la pena plantar-se, marcar distàncies i fer propostes. Volem dignificar la política perquè és l'únic instrument que tenim per defensar les nostres idees, i per donar credibilitat a la política cal donar una resposta a cada problema, cal obrir debats i tancar-los amb propostes".

Més assemblearisme

El cas Fèlix Millet ha posat en tela de judici la gestió i funcionament d’una associació amb un bagatge i un prestigi a nivell nacional, com és la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Les reflexions a fer són moltes, però sobretot en el fet que una persona hagi pogut realitzar aquests desviaments de diners (ja es parla que podrien ser més de 12 milions d'euros) en una entitat de caire cultural i sense ànim de lucre, i d'altra banda, com és que fins ara ningú havia aconseguit desvetllar el clientelisme del senyor Millet. En aquest cas hem pogut veure la clara desconnexió entre els socis membres i col·laboradors de l'entitat i l'aparell gestor o representatiu de la fundació, fet que caldria repensar, des de la regulació actual que tenen les fundacions.
Faig servir aquest tema d'actualitat per parlar de la manca de control que existeix en nombroses entitats associatives i de caire cultural, no tan d'àmbit nacional sinó també més locals. No és nova la pràctica d’escombrar cap a casa en entitats associatives, i això es produeix per la manca d’implicació i control dels socis a l'entitat, i també per la falta de canals de comunicació i participació de les associacions. Pot passar en entitats i associacions amb la mitjana d’edat elevada on la gestió de les juntes directives acaba recaient en les mateixes persones, amb una falta de renovació de les juntes, en què les pràctiques poden ser clientelars. Per això caldria potenciar els mecanismes de control associatiu, com és l'assemblea de socis, que és l'espai real d'exercici de l'associacionisme, i on es veu clarament la implicació de la base social que hi ha.
Un cas que va sortir a la premsa i que em va sobtar va ser el de l’ateneu l’Alzinar de Masquefa. Fa uns mesos que aquesta entitat cercava nous cafeters, i va publicar la notícia per tal que s’inscrivissin les persones interessades. Quan va ser l’hora d’escollir-los, la Junta ho va fer unilateralment, i bona part dels socis es van quedar descontents per no haver-ho decidit per assemblea, fet que va comportar malestar al poble. Potser aquest cas és molt concret d’aquesta població, però el que vull mostrar és que a vegades hi ha temes a decidir amb certa rellevància, que caldria portar a assemblea, i que s’acaben decidint per Junta, mentre aquesta decisió perd poder per no ser legímita o representativa de tots els socis. Aquesta em temo que és una pràctica massa estesa en l’associacionisme català, el de tendir al reduccionisme organitzatiu, o a limitar la participació dels socis en assemblea.

Resposta de JERC Penedès a Xavier Sabaté (PSC), delegat del Govern al Camp de Tarragona

Respecte pel Baix Penedès: NO AL LOGIS PENEDÈS

Aquest escrit és la resposta de JERC Penedès a les declaracions que ha fet Xavier Sabaté (delegat del Govern al Camp de Tarragona) al setmanari 3 de Vuit del passat 14 d'agost, sobre la implantació del LOGIS Penedès.
Des de JERC Penedès creiem aquest polític actua amb frivolitat i amb una manca de sensibilitat alarmant, ja que està utilitzant la situació de penúria econòmica i social en la que es troba la nostra comarca, al·legant que tenim “un dels índexs d’atur més greus de la província” per imposar un model de creixement que reprodueix la causa dels nostres mals, és a dir, el LOGIS perpetua el model de creixement basat en la construcció, el formigó i el baix valor afegit de l’economia.
L’actitud d’aquest polític posa de manifest la desconnexió que existeix entre Ajuntaments (i societat civil organitzada) i el Departament d’Obres Públiques de la Generalitat (així com del Govern Territorial del Camp de Tarragona). Un dels polígons més grans del país s’està planificant d’esquenes als tres Ajuntaments implicats, que ja han manifestat la seva posició contrària a aquesta instal·lació, dos dels quals estan governats per Esquerra.
Ens sorprenen les recents declaracions al setmanari 3 de Vuit de Xavier Sabaté. És mentida que s’estigui tenint en compte el territori perquè els tres ajuntaments afectats no han pogut participar en l’elaboració del Pla Director. Sabaté s’aprofita frívolament de la crisi econòmica actual per justificar un projecte com el LOGIS, el qual ja fa anys que es vol imposar a la nostra comarca, molt abans que els índex d’atur es disparessin. I ens sobta que la única solució que s’està donant al Baix Penedès és continuar reproduint el fals model de creixement “desarrollista”: formigó per tot arreu i naus buides. El qual ens ha portat precisament al desequilibri demogràfic actual del Baix Penedès i del Garraf i que es tradueix en un atur endèmic.
Les tres federacions comarcals de les JERC Penedès rebutgem aquest model de gestió, poc democràtic i que es basa només en els interessos empresarials i territorials de les metròpolis de Tarragona i Barcelona. Al Penedès se li està imposant una planificació que malmet el paisatge i hipoteca el seu creixement, i amb una model productiu basat en l’emmagatzematge de mercaderies, el baix valor afegit. Amb el LOGIS s’està contradient el que les noves teories econòmiques estan aconsellant, en què s’ha d’apostar per un model productiu respectuós amb el medi ambient i que tingui valor afegit. Des de JERC pensem que cal potenciar alternatives econòmiques no destructives com ara l’enoturisme i el turisme rural al Baix Penedès, o apostes clares pel valor afegit i la formació com seria la implantació d’un centre universitari públic que imparteixi els estudis d’enologia, que es podria ubicar en els terrenys del LOGIS, i així donar-los un millor aprofitament i d’acord amb els interessos de la comarca. Cal que el Govern potenciï la indústria i el conreu vitivinícola, i que el Penedès recobri la seva centralitat vitícola (la D.O. més gran de Catalunya). La formació d’enòlegs és important, i actualment hi ha un dèficit formatiu i de persones qualificades en aquest sector.
Sabaté afirma que coneix la realitat de la nostra comarca. El Govern territorial que ell lidera no ha donat cap resposta ni solució a la pagesia penedesenca que, a tocar de la verema, està passant moments de greu crisi a la vinya, amb la inseguretat de tenir uns preus dignes per la seva rendibilitat i subsistència, i en què els pagesos estan patint per deixar els raïms als ceps. Senyor Sabaté, dir-los simplement que es venguin les terres i que hi deixin fer polígons no trobem que sigui propi d’un polític seriós que pensi en els interessos dels seus conciutadans.
D'altra banda, el LOGIS que es planifica generarà externalitats negatives a la societat baixpenedesenca, com ara contaminació, sorolls, col·lapse del trànsit, etc. Per això, des de JERC entenem que l’activitat logística a Catalunya ha d’anar precedida d’una reforma i construcció del tren de mercaderies. Actualment la xarxa ferroviària de mercaderies és totalment deficitària, i de fet empreses com SEAT s’han negat a utilitzar-la. No tenim construïda la línia de tren de mercaderies, ni tampoc l’ample de via europeu que és imprescindible per transportar mercaderies eficaçment. El que en realitat vol el Departament de Política Territorial i el Sr. Sabaté és transportar les mercaderies per carretera i autopista, amb la creació d’una sortida de l’autopista AP-7 a Banyeres, sense importar-los en absolut la gran contaminació i obstrucció viària que comportaran els més de 30.000 camions que hi passaran cada dia.
Finalment, el Delegat del Govern al Camp de Tarragona culpava la nostra comarca d’acceptar un polígon logístic de promoció privada, referint-se al de la Bisbal, en què si aquest projecte ha estat permès per la Delegació d’Urbanisme que ell controla. Bona part de la societat civil i política de la comarca ha rebutjat el polígon del Corte Inglés, però la prepotència de l’Ajuntament de la Bisbal i els interessos urbanístics d’alguns han pogut amb això.
És evident que a les JERC ens preocupa el territori. No pot ser que tinguem una comarca com és el Baix Penedès amb un polígon a cada poble. Per això cal que el més aviat possible es tramiti l’àmbit funcional de planificació del Penedès, el que ens portarà a la futura Vegueria Penedès.
Des de les tres federacions comarcals de les JERC Penedès pensem que el LOGIS comportarà un canvi estructural en l’economia i la societat baixpenedesenca. Des de JERC sempre hem estat i serem combatius en contra d’aquesta instal·lació, la qual pretén canviar per sempre més la vida social, cultural, econòmica i política dels pobles de Banyeres del Penedès, l’Arboç i Sant Jaume, i de la resta de pobles de l’entorn, com Santa Oliva, Llorenç del Penedès i la Bisbal del Penedès, i de tota la comarca sencera.

Canvis en el sistema de valors

Una imatge val més que mil paraules.

El POUM de Llorenç no compleix amb l'habitatge social establert legalment

El Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Llorenç del Penedès, aprovat el passat 11 de maig pel Consistori municipal vulnera clarament la legalitat vigent en matèria d'habitatge protegit. No es pot dir més clar, sino més fort -en interès del nostre poble i la gent que hi viu-.
L'habitatge social és una política de gran importància per l'emancipació de la gent jove, així com per a aquelles famílies amb recursos econòmics minvats, persones discapacitades i persones immigrants. Doncs bé, el POUM que ha aprovat CiU de Llorenç no compleix la Llei en aquesta matèria, cosa que vaig a demostrar.

El Decret Llei 1/2007 obliga als nous plans urbanístics que es modifiquin, a reservar el 30% del sostre d'ús residencial de nova implantació a Habitatge de Protecció Pública. A Llorenç, la nova superfície destinada a ús residencial s'eleva a 128.536,80 m2, per tant, el 30% d'aquesta haurà de destinar-se a habitatge social. Fent els càlculs, s'haurien de reservar 38.561,04 m2 a habitatge social, i en realitat, els quadres que es detallen a la Memòria Social del POUM, indiquen que la superfície destinada a habitatge social és de NOMÉS 9.453,24 m2 (101 habitatges socials). Això és així perquè el consistori ha cregut convenient no posar CAP habitatge social al sector de l'Estrella, zona de major creixement superficial. Es pot observar en el plànol adjunt una clara aposta de l'actual equip de Govern de fer en aquella zona una urbanització amb grans parcel·les de 400 a 800 m2 -a l'abast de molt pocs-, acontentant amb escreix els interessos dels propietaris del sector a urbanitzar -ja que no han de reservar el sòl a habitatge social- i d'esquenes a l'interès públic i a la Llei. En els documents annexos al POUM, el Govern municipal argumenta que no cal posar habitatge social a l'Estrella perquè ja està desenvolupat i no ho contemplen com a sòl de nova implantació, cosa que és falsa, i es pot comprovar anant-hi. També argumenten que les reserves d'habitatge social ja estan cobertes amb els 101 habitatges socials que es planifiquen, i que "un excés d'oferta d'habitatge públic per damunt del que és raonable no seria sostenible ni mediambientalment -per la demanda excessiva de recursos i serveis-, ni tampoc socialment ja que pot suposar un risc evident de degradació social". Bé, queda prou demostrat l'elitisme en el que s'està plantejant aquest Pla i les intencions de l'equip de govern, de fer un urbanisme arcaic i a l'abast de molt pocs.

L'actual Govern ha aprovat el POUM sense cap mena de participació ciutadana i sense tenir en compte l'opinió de molts afectats pels canvis que han introduit, per tant, en una manifesta opacitat. També s'ha eliminat tot allò que el POUM aprovat a l'anterior legislatura tenia de bo i profitós pel poble (per exemple, el Parc Fluvial), i cremant diner públic per imposar el seu model de creixement. Des d'ERC de Llorenç farem esmenes per tal que es puguin tenir en compte i d'acord amb l'interès general i la Llei. El dimecres 22 de juliol és l'últim dia per fer al·legacions, preneu el que considereu per fer les vostres, en l'interès del poble.

Per què s'estan destinant tants recursos en aquest POUM si saben que la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat a Tarragona el rebutjarà perquè no compleix la Llei vigent?.

VIJAZZ 2009 i la samarreta solidària “El Penedès”

Ja ha començat el Vijazz i de moment sembla que està tenint bona acollida. Avui toca el virtuós saxofonista nord-americà James Carter a les 9, i a les 11 tocarà un dels millors saxofonistes de l'estil jazz llatí, el cubà Paquito D'Rivera, que ens oferirà un nou estil amb tocs flamencs del pianista Chano Domínguez. Demà diumenge, entre altres músics tindrem al recongut trompetista català Raynald Colom a les 8 del vespre, i a les 10 de la nit el guitarrista nordamericà John Scofield.

Aquest any el VIJAZZ ha volgut col·laborar amb la Penedesfera, en què a totes les parades de venda de tiquets podreu trobar la samarreta solidària "El Penedès". Aquest projecte, que han iniciat els responsables de "Cava&Twitts", té per finalitat aportar un granet de sorra a la Marató de TV3, així com a la vegada ajudar a crear una marca turística pel Penedès, amb aquestes samarretes.

Independència, un debat dividit

Entro al grup de facebook de Reagrupament.cat. El primer punt reivindica el següent: "Proclamar la Independència unilateralment al Parlament per després fer la ratificació amb un referèndum". Em pregunto: així s'ha de fer política al nostre país? Atenent als principis democràtics del sistema polític de Catalunya, realment podem plantar-nos d'aquesta manera?

Sóc dels que pensa que la independència no s'assolirà fins que com a mínim la meitat dels catalans i catalanes la volguem -aquesta és la regla de la majoria, la que és democràtica-. Un exemple històric i de casa és la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d'abril de 1931, que es va fer amb la plena legitimació política del moment: dos dies abans l'esquerra independentista havia arrasat a les eleccions municipals. A dia d'avui no tenim dades suficients per saber si ens trobem al 30%, 40% o al 50%, ja que no disposem de la capacitat per convocar referèndums. Esquerra està treballant en el projecte de llei de consultes populars, que servirà com a mínim per conèixer l'estat de la qüestió, és a dir, quants catalans i catalanes desitgen que s'exerceixi el dret a l'autodeterminació pel nostre país. Les pretensions de certs grups d'opinió o famílies polítiques -com ara Reagrupament-, s'haurien de mirar de relativitzar si no volem caure en la mediocritat política. No crec que els catalans necessitem l'exaltació i la crispació de Reagrupament -Carretero- per assolir la independència.

En canvi, propostes constructives com la que vaig rebre ahir, també a través del facebook, em semblen del tot necessàries: demanar que a TV3 es faci un debat sobre la indepencència de Catalunya. Demandes com aquesta penso que són les que calen per donar força i musculació a la societat i a la política catalanes, les que fan que la gent pugui opinar sobre el futur del país, i que permeten fer arribar la independència a la majoria de capes socials, també a les nouvingudes.

Concert de final de curs de la Coral 4 Temps

Les corals d'arreu estan acabant el curs, i arriba el temps dels concerts on es pot gaudir de la dedicació i preparació dels repertoris treballats.

La Coral juvenil 4 Temps de Llorenç del Penedès celebrem aquest divendres dia 26 el concert de final de curs, que es farà a les 9 del vespre a l'espai d'art Les Quintanes, ubicat a l'antic celler i masia del Mas, del nostre poble.

Oferirem un repertori de cançons catalanes del segle XVI i XVIII, conjuntament amb el grup de música tradicional del Vendrell, el Ço del Botafoc, que faran un acompanyament musical amb sac de gemecs, flabiol, viola de roda, tarota, entre altres instruments tradicionals.

L'entrada del concert és gratuïta.

M'he enganxat als Buhos

Els calafellencs Buhos, un grup de rock amb molta canya i de gran qualitat musical, m'han enganxat. M'ha arribat a les mans el seu nou disc de forma gratuïta per haver participat a les 2es Jornades de la penedesfera, aquest passat cap de setmana, i els estic descobrint. Aquest grup es caracteritza per tenir un doble format: orquestra de versions amb la Fundación No Hay Manera i una altre amb Buhos, el grup amb música pròpia.

Tot i que el grup penedesenc s'ha fet famós gràcies a les cançons de Crakòvia estic convençut que portaran molta més festa amb el nou disc RadioBuhos, el tercer de la seva discografia, gravat a la Casamurada de Banyeres del Penedès i masteritzat a un estudi nordamericà, amb una qualitat de so boníssima.

El nou disc conté lletres prou estimulants, amb un rerefons social com per exemple la que parla del mur que suposa Gibraltar per l'immigrant africà que busca una millor vida; o bé la problemàtica de les dones en la decisió d'abandonar la parella que la maltracta; altres cançons tenen un aire molt festiu -com ara "Estic bé", "Birres" i més birres...-, o bé un toc més nostàlgic com la cançó "Nen dels 80", en col·laboració amb Gerard Quintana. Sens dubte un grup que té molt a dir dalt els escenaris d'arreu.

Podreu veure'ls en concert a Calafell el divendres 17 de juliol, en el que serà el concert de presentació del nou disc. De moment ja podeu anar comprant el disc a qualsevol dels seus concerts per només 2€, una veritable ganga.

Aquí un tastet de Buhos, amb el tema Nen dels 80:

2es Jornades de la Penedesfera i + cultura

La Penedesfera és la comunitat de blocaires catalana amb més activitat de les que hi ha formades a internet, ja que agrupa a més de 500 autors –persones individuals, associacions, empreses...-, que utilitzen el blog com a mitjà de comunicació i expressió virtual. Aquest és un fenomen social que si més no demostra l’interès i motivació de les persones per comunicar i expressar tot allò que els interessa, alegra o amoïna.
Aquest cap de setmana s’han celebrat a la Vil·la Casals de Sant Salvador (El Vendrell) les 2es Jornades de la Penedesfera, en què els assistents, blocaires o no, han pogut gaudir de diverses taules rodones i tallers, amb la participació de periodistes, polítics, professionals de diversos camps, així com activistes amateurs, que han intervingut en relació als temes proposats per l’organització.
El divendres 12 s’inauguraven els actes, amb la presència d’entitats promotores com l’Ajuntament del Vendrell, així com la presència d’Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya. El President també participà a la taula rodona “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”, fent una exposició positiva sobre les eines de comunicació i interacció que ofereix internet en l’àmbit de la política -la Política 2.0-. Benach també exposà el nou projecte per apropar el Parlament a la ciutadania, l'anomenat Parlament 2.0. Tots els ponents van coincidir en què internet és una eina de present i sobretot de futur per tal de millorar allò que fa referència a la participació política, per tal de vincular el món polític i la ciutadania. Genís Roca, expert en xarxes socials, reivindicava que mica en mica el disseny de polítiques públiques hauria de ser present a internet -a través d’eines com espais web, facebook, blogs i molts altres-, i es queixava que sovint els polítics les utilitzen de forma superficial, només de cara a exposar la seva activitat política, a mode d’aparador. Per tant, internet podrà esdevenir un espai on els partits polítics -i polítics-, administracions públiques i ciutadans –societat civil- interactuïn per tal de construir noves polítiques –el que en ciència política s’anomena govern electrònic, prestacions de serveis de les administracions i una major participació del ciutadà a les administracions i al govern a través d’internet-.
Les diferents aplicacions d'internet ens permeten generar opinió, i al Penedès trobem nombroses entitats que estan intentant reivindicar determinades polítiques pel territori, com pot ser la Plataforma per una Vegueria Pròpia (amb el blog http://vegueriapenedes.blogspot.com) o bé la Plataforma NO FEM EL CIM (http://nofemelcim.blogspot.com/), també presents al facebook (PVP/NFC). Diria que ambdues causes es troben silenciades per l’Administració de la Generalitat, i podríem dir que no s’està donant una resposta clara i sincera. Això demostra que encara queda camí per fer en l’ús de les noves tecnologies.
En una de les taules es parlava de les infraestructures existents per fer arribar la connexió d’internet als usuaris, i la majoria de ponents eren crítics amb el servei que Telefònica està fent, en repetides vegades titllat de deficitari i abusiu, i fent referència al seu estatus encara monopolístic en el mercat de les telecomunicacions. També hem pogut presenciar altres debats interessants: la discusió entre premsa digital versus premsa en paper, i sobre si els blocaires haurien d’acreditar uns coneixements abans de poder escriure; les diferents eines que proporciona internet als músics i com aquestes estan modificant els seus drets i la seva forma de servir als seus seguidors -els músics ponents coincidien en què el directe i l’apropament als seguidors és fonamental, i que internet és una plataforma de comunicació i difusió molt important-, també es va reivindicar per la comarca del Baix Penedès el foment de la cultura musical en els més petits i joves, amb la necessitat de més escoles de música i més espais per tocar -sales polivalents, auditoris, etc-; o bé sobre la presència a la xarxa de les empreses vinícoles, i com estan apostant per la venda de productes electrònica, en què es comentava el fet que les petites empreses familiars tindrien més dificultat i distanciament per accedir a aquests mitjans.
En conclusió, els blocaires de la xarxa i tothom que es va apropar a la Vil·la Casals va poder presenciar uns debats rics i interessants en continguts, i a través dels tallers també han pogut aprendre el funcionament d’eines que proporciona internet, com els blogs, videoblogs, el twitter o el facebook.
Autor de la fotografia: Enfoca.

Finalment, aprofito per fer difusió de la segona edició del VIJAZZ PENEDÈS que ja s'acosta, un festival que us recomeno no us perdeu, on podreu gaudir a la vegada de dos estímuls culturals que es valoren cada dia més: el jazz i el vi. A Vilafranca del Penedès podreu gaudir dels millors artistes de Jazz -Paquito D’Rivera, John Scofield...- i dels millors vins, al llarg del cap de setmana del 3 al 5 de juliol de 2009.